Llibres / Books / Libri

Història de l'Alguer, Llibres de l'Índex, Barcelona 2014.


L'Alguer avui és un dels indrets turístics més populars de tot Sardenya, i una de les escasses ciutats costaneres que poden vantar d'haver estat fundades al llarg de la edat mitjana. l'illa ha estat caracteritzada per una relació complexa entre els seu habitants i el mar, i la majoria d'ells han preferit viure en les muntanyes de l'interior. Les causes d'aquesta situació són, encara avui, motiu de debat, però es poden indicar dos factors principals: els aiguamolls – que han transformat les planes costaneres en una de les regions mediterrànies més afectades pel paludisme – i les invasions. Un fet és cert: gairebé des del I mil·lenni aC, en els litorals sards van sorgir diverses ciutats portuàries, fundades, però, per actors externs, i no pas per iniciativa dels sards. L'Alguer fou una d'aquestes ciutats, i avui és la única minoria catalanoparlant existent a tot l'Estat Italià.
El paper que el territori alguerès ha jugat al llarg de la història – és a dir aquell de punt de connexió amb “el continent” – està estrictament lligat a la geografia que caracteritza els paratges on es troba la ciutat, com també depèn de la posició geogràfica de la mateixa Illa de Sardenya. Primer de tot, l'Alguer sorgeix a prop d'aquell que és encara avui considerat el millor port natural de tot el Mediterrani occidental: Port del Comte. En segon lloc Sardenya, amb Còrsega, formen un arxipèlag que ocupa la part central de la meitat occidental del mare nostrum, una plataforma entre Europa i Àfrica, Itàlia i Espanya. Les dues illes, a les quals es pot afegir Sicília, representen una base indispensable per la navegació entre Provença i Tunísia, o per un enllaç marítim entre la península ibèrica i aquella Italiana. Per aquestes raons, Sardenya fou una terra molt disputada. Les potències marineres que, al llarg de la història, van lluitar per controlar aquesta mar, s'involucraren en unes guerres en les quals, per quant cruentes, no es perseguia el control de tot el territori, sinó només d'algunes regions costaneres. Aqueix és el context en el qual va néixer l'Alguer catalana, i aquest llibre explica per què la ciutat, avui, és coneguda com la «Barceloneta de Sardenya».

 

 

El feixisme a l'Alguer, Angle Editorial, Barcelona 2010.


Mentre els feixistes italians s’enorgullien de bombardejar i perseguir els «rojos» catalans durant la Guerra Civil Espanyola, què passava amb els catalans de l’Alguer? Com és possible que una dictadura que es proposava la italianització de les masses no encarés amb precaució la catalanitat de l’Alguer?

Encara avui, la memòria col·lectiva dels algueresos sembla haver esborrat aquells vint anys de règim, justificant aquest oblit amb una situació perifèrica i aïllada que hauria fet que el feixisme no tingués arrels a l’illa. A El feixisme a l’Alguer, Marcel A. Farinelli, amb un gran esforç de documentació en molts casos inèdita, i basant-se també en testimonis personals, dóna resposta a aquestes preguntes amb l’objectiu d’explicar la relació entre el feixisme i la identificació dels algueresos, quina actitud van adoptar les autoritats del règim en la petita ciutat sarda de cultura catalana i com van reaccionar els seus habitants. Per fer-ho situa l’Alguer més enllà de la seva catalanitat: presenta una introducció general sobre la història de l’illa, i a continuació analitza el fenomen feixista a la ciutat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada